El born era, a l'Edat Mitjana, allò que avui anomenaríem un estadi, i, com avui, les ciutats principals d'Europa tenien, fora muralles, un gran espai on els veïns anaven a veure com els colors més representatius dels cavallers lluïen sobre les armadures per obtenir el prestigi del continent que voltaven. D'aquest fet prové la frase feta "roda el món i torna al born", que és un consell ben savi i profitós per donar als nostres joves -i un consell que avui s'ha convertit en revolucionari: volta pel món i torna.
És savi perquè la saviesa es fonamenta en el coneixement, com aquest ho fa en l'estima, i és revolucionari perquè les grans corporacions econòmiques del món ideològic on vivim i les institucions polítiques i formatives que en depenen estimulen les nostres generacions amb un cant de sirena que les commina a sortir de casa no pas per beneficiar el col·lectiu d'on surt sinó per benefici propi. Ras i curt i simplificant, perquè ens entenguem i no hi hagi cap dubte dels objectius de l'activitat que presentem: davant de qui pretén que la formació tingui com a objectiu el subministrament de subjectes útils al sistema productiu, l'educació i l'ensenyament que pretenem s'alça amb uns objectius radicalment diferents, entre moltes altres raons perquè és una fal·làcia ben interessada voler fer creure que les persones han d'estat al servei de l'economia, quan és just i necessari pensar, sobretot aquí i avui, ben bé el contrari.
Doncs bé, davant de l'egoisme obtingut com a premi d'uns objectius educatius basats únicament en guanyar-se la vida, l'altruisme no pot deixar-se vèncer per la trampa dialèctica de relacionar aquesta necessitat amb el bé comú. De la mateixa manera com la fraternitat humana no pot deixar-se guanyar amb la trampa encantada de la globalització, com tampoc no pot el desitjable poliglotisme individual caure en la trampa del monolingüisme comercial ni del bilingüisme polític. Els lingüistes coneixen pou bé les estratègies dels parlants dominants per imposar la llengua pròpia i com s'eliminen les sotmeses.
Comprendre el món és estimar amb la pròpia llengua els processos a través dels quals qualsevol persona estima el món amb la llengua pròpia. I això, que pot semblar-ho, no és pas un embarbussament matusser sinó el peix que es menja la cua del cercle virtuós de la fraternitat i de la igualtat humanes. Com que el nostre cervell no és sinó llenguatge (genètic, si es vol entendre l'òrgan biològic, però lingüístic, si prenem el cervell com la capacitat de raonar, d'entendre la lògica del món) no podem sinó estimar-lo, el món. És ben simple: estem biològicament preparats per explotar el logos, que és un terme grec que vol dir "argumentació", "raonament", "parla" o "discurs". D'aquí que la filologia, com a amor a la paraula, no vulgui dir sinó amor al món i a tots els processos que crea, i que l'assignatura de llengua pretengui ensenyar el món des d'aquesta prespectiva, d'entendre el món des de la lògica de la paraula, per fer-lo créixer. I no ens enganyem, quan parlem del món, fem servir una metonímia per parlar de les persones que l'habiten.
"Del born al món", hem titulat aquest projecte, perquè no podem estimar el món si, abans, no som capços de comprendre el món petit que ens envolta: el dels nostres pares, el del nostre poble. I l'hem titulat així amb l'esperança de protegir els nostres alumnes dels cants de sirena moderns que pretenen, com a uns Ulisses desprevinguts, fer-los anar pel pedregar estèril de l'egoisme.
